divendres, 19 de maig de 2017

L'última entrada

Ha pasat tot un curs des que vàrem fer la primera entrada del blog, i ara és hora de recordar aquelles  més especials.

-La meva illa
l'he elegit precisament per això, per ser la primera, encara que no  vaig encertar molt en el tema, la vaig fer amb ganes, ja que inciava un nou curs que havia començat sent una mica dur.
http://portafoli22a16-17.blogspot.com.es/2016/09/la-meva-illa.html
-La fallera
Les falles són una de les meves passions, i és per això que aquesta entrada tenia que estar en el meu ranking. El tema de la figura de la dona a les falles va ser molt bó, i va quedar clar que el seu papel es fonamental i rellevant.
 http://portafoli22a16-17.blogspot.com.es/2017/03/la-fallera.html
Per últim, la entrada que més m'ha agradat fer, per diversos motius, he recordat molts moments de la meva infantesa pensant de quins d'ells podia parlar i sobretot buscant les fotos he trobat algunes que ni sabia que tenia! Ha sigut molt bonic recordars eixos moments i poder compartir-los aci.
-Descobrint món
http://portafoli22a16-17.blogspot.com.es/2017/04/descobrint-mon.html

Amb aquesta entrada termine la meva etapa en segon de batxillerat i l'institut, espere que la següent siga per lo menys, tan bona com aquesta.

dijous, 18 de maig de 2017

PORTAFOLI CARLOS SORIANO

Finalitza una etapa en la meua vida molt important, una etapa en la que he madurat molt, m'he obert a altres punts de vista, a altres maneres de entendre la nostra cultura, la nostra llengua.

Vaig a posar les meues entrades més destacades que he realitzat durant el curs de segon de batxillerat.





                       LA IMPORTÀNCIA DE LES DONES EN LES FALLES

En aquest blog vaig a parlar sobre la importància de la dona en les falles, enumerant diverses situacions que posea la dona com una figura fonamental d'aquesta festa, a més indiquen amb claredat la evolució de la dona en els aspectes socials.


                    CARMEN DE ROSA

Carmen de Rosa té l'honor de presidir la primera comissió en el cens de Junta Central Fallera, Plaça del Mercat Central. Ella és, a més, la primera dona que presidix l'Ateneu Mercantil.

                                                                   




                     REYES MARTÍ

Reyes Martí firma, com ve fent en els últims onze anys, la mascletà del Dia de la Dona. «La mascletà 'femenina' del dia 8 és ja un clássic», diu. 
«Dos de les meues ties iaies es dedicaven a açò, però sempre havia d'estar un home cara al públic, elles es quedaven en el talleret. Ara la pirotècnia no té sexo», explica.



              CRISTINA ESTÉVEZ 


Cristina Estévez complix el seu tercer any consecutiu com a vicepresidenta de Junta Central Fallera. «La dona en les Falles sí que està ben representada. D'una banda, en la faceta de la festa, amb la figura de la fallera major i la cort. Però també tenim opció de treballar per a la festa. He de dir que se'ns valora molt perquè aportem molts detalls. Jo sí em sent valorada»




Amb aquests exemples queda clar la importància que té la dona en les falles, aquestes tres dones a soles són tres exemples, però hi ha molts més. 

http://portafoli22a16-17.blogspot.com/2017/03/el-ascens-de-la-dona-en-les-falles.html
                                                 



                                               LA CARA QUAN DORMIM

"La cara que fem quan dormim és involuntària. No sen's ha de tenir en compte"


Està clar que dormir és un plaer, això pense jo i  molta més gent, però éque hi ha formes i formes de dormir, per exemple, jo dorm en els ulls oberts, al meu germà li done por, també dorm amb la boca oberta, ¿que més se pot demanar? Res.

La meua cara quan dorm és massa lletja ho dic, però no puc remediar-ho.


Però jo tinc una idea molt clara, no canviaria per res del món les meues sestes del migdia, me donen la vida. 

Tinc un mal hàbit i per això tots els dies dorm una sesta de dos hores com mínim i en realitat això me lleva molt temps per a estudiar, aixina que a pesar que me coste molt intentaré solucionar-ho.

http://portafoli22a16-17.blogspot.com/2016/12/la-cara-quan-dormim.html



                                                 LA MALA SORT

Jo sóc d'eixe tipus de persones que pensava que res succeïa per casualitat, però tampoc creia, per exemple, que el número 13 donava mala sort ni que veure un gat negre significava que anava a passar alguna cosa mala, el meu pensament era que després d'un moment roín venia sempre abans o després un moment bo. Però tot va canviar amb la història que vaig a contar a continuació. 

Era un dia amb sol com qualsevol altre mes de juliol a València, em dirigia cap a l'institut, quan vaig eixir de l'ascensor vaig observar que el meu pati estava en obres i per això havia col·locada una escala, jo, al contrari que els meus veïns, vaig decidir passar per davall de l'escala. 

Vaig eixir del pati i em vaig reunir amb Iván i Santi per a anar a l'institut, al creuar el pas de zebra un cotxe es va botar el semàfor i em va atropellar, trencant-me així la cama esquerra, va ser molt dur vaig haver d'estar 3 mesos sense realitzar esport. 

Mai vaig passar per davall de cap escala.

En el mes de novembre, quan ja estava recuperat, li vaig insistir a ma mare que volia un gat negre, ma mare em va dir que els gats negres portaven mala sort, jo li vaig dir que no, que això era només passar per davall d'una escala. Vaig aconseguir convéncer ma mare i als dos dies ja tenia un gat. Casualitat o no, a la setmana següent es va cremar ma casa del poble. Des que em van ocórrer estos dos fets mai escric el número 13, no passe per davall de cap escala... M'he tornat una persona supersticiosa, he de reconéixer que de vegades massa.
Resultado de imagen de pasar por debajo de una escalera



http://portafoli22a16-17.blogspot.com/2016/10/la-historia-de-lescala.html

dilluns, 15 de maig de 2017

PORTAFOLI FINAL D'ADRIÁN ANGELONI

Bona nit, benvolguts lectors! Avui dilluns 15 de maig, estic ací per fer la meua darrera entrada al bloc. Vol dir que he d'acomiadar-me de vosaltres perquè el curs 2016-2017 ha finalitzat. Aquest curs és especial perquè, finalment, acabe una etapa un tant llarga i complicada de la meua vida: l'institut, però, principalment, el Batxillerat. Ara és quan passe de pàgina i veig que a continuació comença un nou capítol.

Si diguera que el curs ha sigut fàcil mentiria. No ho ha estat, ni molt menys. Com ja sabeu -i si no ho sabieu, ara sí-, sóc massa gos per als estudis. No obstant, no tot és vagància, puix tinc certa falta de concentrarió. Sóc dels que a més de distraure's fàcilment, l'hàbit d'estudi el tenen completament perdut i és per això que he de fer doble esforç. En aquest sentit, el desordre humà es queda curt amb mi.

La 1a avaluació fou catastròfica, no vaig donar un pal a l'aigua. Per sort, en la 2a vaig solucionar amb solvència els problemes, on hi hagué assignatures les quals vaig pujar fins a 5 punts. Finalment, en la 3a m' han quedat unes poques a recuperar, com són castellà, filosofia (pendent de 1r Batx) i anglés, que està en l'aire. Però tot sortirà, de segur que sí. 

A l'assignatura de valencià, per exemple,  m'he trobat a gust, còmode i tranquil. He gaudit molt dels treballs al bloc, lloc on puc romandre fàcilment hores i hores cara l'ordinador pensant què escriure-hi i com expressar-me, corregint paraules o expressions fins adoptar quasi la perfecció. En definitiva, un lloc d'alliberament on poder exposar sense problemes el que cadascú pensa.

Per concloure l'anàlisi general del curs, el mestre ens va dir d'escollir tres entrades i comentar-les. Teòricament, han de ser les tres millors o, simplement, les tres que més m'han agradat. M'ha estat díficil l'elecció, per això mateix, he triat tres i a més, he agafat altres dues les quals no podia permetre deixar-les "marginades".

- Mai vaig besar-lo, però... em feia sentir un calfred
He elegit aquesta entrada per diversos motius i un d'ells és l'amor. Vaig gaudir molt a l'hora d'escriure aquesta història tant vertadera com imaginària. Em fa recordar moments viscuts a l'etapa que ara finalitze, la de l'institut.


- Assaig arran de 'Nota sobre la llibertat', Joan Fuster
Aquesta altra entrada l'he triada pel tema a tractar, un tema molt important i complex per a mi com és el de la llibertat. Arran de l'assaig de Joan Fuster 'Nota sobre la llibertat', faig el meu propi comentari expressant la meua opinió, exposant el meu parer mitjançant la filosofia i des d'un punt de vista polític i nacionalista.

- "Florido pensil"
Finalment, m'he decantat per "Florido Pensil" ja que conte breument la meua infantesa, a més de l'època com alumne de Primària. Podem trobar un curt recull d'anècdotes i records de principis de l'escola.


Ara sí que hem acabat! Ací vos deixe un parell d'entrades més, les quals adés he anomenat com a "marginades". Si podeu i, sobretot, voleu llegir-les... endavant! No és cap mena d'obligació, ni molt menys. Tan sols estic orgullós del treball que he pogut realitzar al bloc.

*Comentari del text 'Bilingüisme imbècil'











Fins sempre!

PORTAFOLI RICARDO BUCH

Aquest és l'últim blog de Valencià, i açò significa que ha arribat el final del curs, exceptuant aquesta última setmana plena de exàmens, on la sort ja està ficada i només acabar aquesta setmana, sabrem els resultats del nostre curs.

Aquest és el segon any que estic cursant segon de Batxillerat, i la veritat és que no em penedisc de haver-lo fet. Me he encontrat molt bé amb la meua classe, m'ha servit per a pensar en el meu futur i que es el que volia fer després de batxiller.
Són molts anys en aquest centre i aquí he passat una gran part de la meua vida, aquí he fet moltes amistats i he conegut a persones que formen una part molt important de la meua vida, però ja és hora d'eixir i de ficar la vista en noves expectatives com la Universitat. Ara comença una nova etapa de la meua vida i sincerament, estic desitjant que comence, per a crear el meu futur poc a poc i reconduir-lo de una manera adequada.

Per tancar aquest blog, vaig a triar les tres entrades de aquest any que més me ha marcat i m'han agradat d'aquest magnífic any.


La primera entrada que he triat és la de "Amor de carretera", ja que em vaig inspirar en la meua pròpia història d'amor, la qual cosa va fer que em recordara de moments únics i irrepetibles, els quals vaig plasmar en aquesta història d'amor inventada per mi.




La segona entrada que més m'ha agradat de fer és la de "La meua peculiar mascota", degut a que m'encanta crear històries fantàstiques en què deixe volar la meua imaginació i embolique als animals en aquestes històries, ja que m'agraden molt tots els tipus d'animals.





Resultado de imagen de hamletFinalment, la tercera entrada que he triat per a comentar, és la de Hamlet perquè em va agradar eixir a veure una obra de teatre i després treballar sobre ella en el blog, explicant el que ens havia paregut d'aquesta. El que més em va agradar d'aquesta entrada és que eixim del corrent, és a dir, vam poder comentar i donar la nostra opinió sobre el tema principal de l'obra que era la corrupció.







Per últim, aquesta setmana va ser molt dura, igual que la del selectiu, però jo estic segur que podré amb això i aconseguiré aprovar tot per a poder entrar en Setembre a la Universitat.

PORTAFOLI CARMEN NAVARRO

Després de quasi un any podem dir que ja estem a la recta final. Aquest curs ha sigut genial, he conegut a persones noves que s'han convertit en noves amistats i he après que l'estudi és constància. Han hagut bons i mals moments, quan se m'ha acumulat la feina he tingut ganes de plorar, quan he sigut irresponsable i no he treballat quan tocava m'he penedit, però he après que amb bona actitud i amb ganes tot es pot aconseguir i que mai cal donar-se per vençut. Tots estem asustats perquè volem traure la màxima nota possible ja que açò significa més possibilitats d'entrar en la Universitat que volem. Aquesta és l'última entrada d'aquest blog i quasi no puc creure-ho! Desitge de cor que quan haja passat el mes de maig i hàgem acabat el selectiu el dia 8 de juny ens haja anat bé a tots o a la majoria almenys, i que en un futur hàgem aconseguit els nostres objectius perquè ens ho mereixem!

Aquestes són les entrades que més m'han agradat de tot el curs i vaig a explicar el per què de cadascuna:

LLIBERTAT

Som lliures? Llegint el fragment del llibre "Ser" de Joan Fuster he reflexionat sobre aquesta pregunta. La majoria de persones prenen les seues pròpies decisions, poden triar, i en açò és en el que se suposa que consisteix això al que cridem "libertad" però sí que és cert que estem condicionats per unes regles anomenades "lleis" que influïxen en certa manera en la nostra forma de viure, les nostres decisions... No podria donar una resposta de sí o no a aquesta pregunta ja que vivim en una societat en què está clar es necessiten una sèrie de pautes per a poder conviure en harmonia, però, a la meua manera de pensar estes influïxen massa en la conducta que pot adoptar una persona i no hauria de ser així. A més el terme "libertad" va unit a un altre cridat "responsabilidad" i no tot el món està disposat a viure amb eixa càrrega, a vegades és més fàcil viure com un robot dirigit pel sistema creient així la teua pròpia llibertat que fer-te càrrec de les conseqüències que esta pot ocasionar.

http://portafoli22a16-17.blogspot.com.es/2017/01/llibertat_30.html

Aquesta entrada l'he triat perquè va ser de les que més m'ha agradat escriure. Pense que la llibertat és una paraula amb un significat clar però que a través d'aquesta petició que va fer Ferran de reflexionar sobre ella em vaig adonar  que la societat en la qual vivim, en la seua majoria, creuen ser lliures encara que en realitat no ho són.

"Les lliçons més útils són aquelles que decidim no aprofitar, i precisament perquè no les aprofitem." J.F.


Imagen relacionadaLa vida ens ofereix moltes coses bones, però algunes vegades nosaltres les fem més complexes del que són. En algun moment de la nostra vida tots passem per situacions en què no sabem com reaccionar, ja siga en l'adolescència, en l'edat adulta...(Encara que conforme més major més experiència) és en aquests moments quan sempre hi ha algú que ens diu qué hem de fer, qué camí hem de triar per a no "equivocar-nos" (normalment, un familiar) i també és cert que moltes vegades no fem cas, perquè realment i sobretot en l'adolescència, estem en edat d'equivocar-nos però després quan veiem les conseqüències dels nostres actes és quan ens penedim de no haver fet cas a les advertències. A tothom li agrada fer bogeries i després aprendre d'aquestes, però moltes vegades tenim que pensar abans d'actuar, ja que quan un pare et dóna un consell és perquè ell ja ha viscut molt. Per tant, les lliçons més útils i que més valorem a la llarga són aquelles que no aprofitem? Jo crec que sí, però també pense que és llei de vida, a tothom li ha passat escoltar molts consells i advertències i després de no haver fet cas, pensar "I si haguera escoltat més?

"Totes les idees acaben patint de reuma" J.F.

Resultado de imagen de mundo manosCada persona que forma part de la societat té els seus propis pensaments i idees però aquestos amb el pas del temps se'n van "deteriorant". Un clar exemple és el de l'ensenyança, 30 o 40 anys abans el respecte era la base, quan el professor entrava a  classe els alumnesautomàticament s'alçaven i hi havia un silenci absolut, però aquestos gestos, sens dubte dignes d'admirar comparats al que hi ha hui en dia, s'unien a altres no tan exemplars. Els professors eren l'autoritat i com a tal era com si tingueren el "dret" de poder colpejar els alumnes amb regle, carregar-los en dues mans cinc llibres amb els braços oberts, realitzar el famós pessic cridat "pellizo de monja"... sàpia Déu el perquè té este nom, i una altra sèrie d'actes injustificats. Hui en dia, eixe tipus de "autoritat" ja no existix, no obstant això també és cert que el respecte poc a poc está desapareixent. Amb l'exemple es demostra que cal renovar-se i renovar els pensaments i idees ja que el món avança i no podem quedar-nos arrere.

Aquesta entrada em va agradar molt també per la simple raó que m'agrada escriure sobre les meues pròpies opinions o pensaments i vaig gaudir fent-ho.

La meva infància

Des dels 3 anys fins als 12, vaig anar al millor col·legi del tots: el Salgui.

Allí vaig passar els millors anys de la meva vida, ja que vaig conèixer grans amics i els professor eren genials, als quals vaig agafar molta estima.
El que més recorde dels anys passats al col·legi, van ser les classes de dibuix artístic. La professora s'anomenava com jo, Carme, i a les classes ens deixava portar altaveus per tal d'escoltar música i també menjar pipes, però sense embrutar la classe.
Encara que sempre ens tirava la bronca perquè algun company (quasi sempre un xic..) tirava les coses per terra o cantava alguna cançó cridant massa fort.


Van ser uns anys molts feliços per a mi!!










http://portafoli22a16-17.blogspot.com.es/2017/04/la-meva-infancia.html

Aquesta entrada va ser molt divertida fer-la, la vaig fer a casa amb una companya de classe i ens vam posar a explicar-nos anècdotes sobre quan érem xicotetes i m'ho vaig passar genial escrivint-la i explicant-li-la!

Portafoli Rocío Benet

Aquesta és l'última vegada que escric en aquest blog. Per una banda em dóna llàstima però per l'altra estic contenta de finalitzar aquesta etapa de la meua vida i aquest curs, que a vegades ha sigut dur, molt dur, moltíssim. He plorat, he estat aclaparada, he tingut ganes d'abandonar,  etc. Però sempre he tingut al costat a gent que de veritat em vol i que m'ha fet vore tot el que puc aconseguir.
Vaig a posar les tres entrades que més m'agraden perquè em representen, tant en la manera de pensar com d'escriure:

"Els únics plaers que no defrauden son els imprevistos" Joan Fuster

En la meua opinió pense igual que Joan Fuster encara que no del tot.

Per una part, pense igual que ell perquè els plaers imprevistos són sempre bons i satisfactoris perquè és una cosa que no penses que va a ocórrer en la teua vida aleshores t'alegra quan passa, però encara que és imprevist pot ser un plaer efímer, és a dir, que de la mateixa facilitat que ha arribat a la teua vida pot anar -se i, si això ocorre ja no és un plaer sinó una cosa que pot fer que et poses trist o que comences a deixar de creure en que existeixen plaers o coses placenteres.

Totes les persones hem sigut sorpreses per un plaer improvisat, ja siga una cosa amb la qual hem somniat i volíem que passara o bé un plaer que ha surgit perquè sí, perquè el destí ha volgut que passara, sense que nosaltres mai pensarem que anara a passar.

Per l'altra part, no estic d'acord amb Joan Fuster en que els únics plaers que no defrauden sorn els imprevistos ja que en la vida diària tenim molts plaers i no són imprevistos, és a dir, l'amistat, viatjar, la família, l'amor... Són plaers que no defrauden i tampoc són imprevistos perquè estan ahí dia a dia, i sempre aporten coses bones.

Pense que hem de gaudir la vida com vinga, ja siguen fets esperats o no, de la mateixa manera hem de gaudir dels plaers siguen imprevistos o no, i encara que molts fets ens poden defraudar també hem de gaudir d'això, perquè és un fet que ens fa aprendre i ens mostra, moltes vegades, la realitat de la vida.

https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4560317114740140222#editor/target=post;postID=5980676950219139148;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=2;src=postname

La narrativa i jo

Una altra vegada ací estic, pensant en el teu xicotet somriure, en els teus xicotets ulls blaus, en com em feies sentir cada vegada que la teua pell es xocava amb la meua. Sempre estas en el meu pensament i tots els dies passes per davant de mi, però de sobte obri els ulls i ja no estás amb mi, t'has esfumat i només em queda imaginarte en els meus somnis, imaginar-te mentre estic en casa amb el meu marit, continue enamorada de tu desde que teníem 13 anys, no puc ni se com dir-li al meu marit que tu eres qui li dóna sentit al meu cor i a la meua vida. Tu continues tan independent i tan a la teua com sempre, i això és una cosa que em fascina. Crec que no tinc mes remei que pensar-te en silenci i recordar l'història d'amor tan bonica que varem tindre, mentre estic amb un home que no em fa sentir com tu ho feies.


https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4560317114740140222#editor/target=post;postID=1123111601416102330;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=5;src=postname

La figura de les dones a les falles

Fa dues setmanes ja que vàren terminar unes de les millors festes del món, les falles.
Mai m'havía fixat en el paper de la dona en aquestes festes ni en com pot afectar açó a la nostra imatge fins que abans de falles ho varem parlar a classe.


La veritat és que no m'ha agradat gens el que he vist. Les dones sempre hem sigut criticades i desgraciadament moltes han viscut la violència a casa, ja siga física o psicológica. Moltes vegades no consideren que el que fa una ama de casa siga un treball o que tinga un valor, quan sí que ho és, molts homes no podrien aguantar tot el que una dona pot fer al cap d'un dia, que quede clar que no estic menyspreant-los, però m'agradaria veure'ls a ells fent totes les feines que fan les dones.


També vaig a parlar dels ninots que he vist nus com a representació de la dona, a mi personalmente em dona vergonya que per a que es fixen en les dones, ja siguen ninots o de carn i ós, tinguen que estar nues o provocant.

https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4560317114740140222#editor/target=post;postID=1330759085121444222;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=0;src=postname





diumenge, 14 de maig de 2017

PORTAFOLI ITZIAR GAY POYATOS

No sé com escomençar l'última entrada del curs, l'última entrada de batxiller, encara no m'ho puc creure, he passat tants moments de felicitat i també amb molt d'estrés a l'institut que no m'hi puc imaginar la fi d'aquesta etapa de la meva vida. No han sigut ni un ni dos anys ací han sigut sis anys, sis anys plens d'emoció on he conegut persones que encara perduren igual que altres persones que en el moment menys esperat et claven una punyalada al cor... En resum sis anys al Joanot Martorell, sona poc de temps però no és així. Parlaré de les tres entrades que més m'han agradat en aquest bloc:



SOBREN LES PARAULES  (Per a mi, inventar-me aquesta història va ser un repte perquè mai havia imaginat escrivint una història ja que no tinc molta  imaginació)


Porte cinc anys veient una dona molt bonica, portava els cabells rulls i negres i els ulls del color de l'aigua de la mar, cada dissabte la veig entrar a la perruqueria de ma mare, en mira i em somriu i jo em quede mirant-la als ulls embovat com si fora un xiquet quan té una llepolia a les seues mans. Al cap d'una estona li pagà a ma mare i se n'anà de la perruqueria. Vaig contar els dies impacient perquè siga dissabte i tornar-la a veure una altra vegada.

Ara bé no he escoltat mai la seua veu, ¿tindrà una veu dolça? ¿O al contrari serà una veu ronca? he decidit que el pròxim dissabte la convidaré a prendre un café, espere que no em rebutge. Ja es dissabte, estic molt nerviós, ara a soles falta que siguen les sis de la vesprada per tornar a vore-la. L'he preguntat a la mare el seu nom i m'ha dit que n'hi recordava, aleshores va anar a vore el nom a la seva llibreta i posava X en el caseller del seu nom. Em va parèixer molt curiós.


He saludat a la senyoreta X pero no m'ha dit res, em sent ridículpff a soles tinc gana d'anar a casa i posar-me a plorar però estic obligat a quedar-me ací amb ma mare fins que hi tanque la perruqueria. Quan la senyoreta X estava a punt d'eixir de la tenda es va dirigir cap a mi i em va donar una noteta em va parèixer un poc estrany, de seguida la vaig obrir i posava hola en eixe moment em vaig donar conter que ella era muda i de sobte li vaig donar un abraç, els meus ulls estaven plens de llàgrimes. Ara ja entenia per que no havia escoltat mai la seva veu. Des d'aquell moment tenim una molt bona relació, portem dos anys quedant quasi totes les vesprades, amb ella he aprés a utilitzar el llenguatge de signes i per fi estem junts. Sobren les paraules.

Esperança (He elegit aquesta entrada perquè va ser escrita en un moment en què estava baix els efectes de la tristesa per recordar la mort de la meva besàvia i necessitava parlar d'això)    



http://portafoli22a16-17.blogspot.com.es/2016/10/esperanca.html

Tots els dies a les nou de la nit veig la meva besàvia davant el meu llit, cada nit em conta un conte diferent, sóc molt feliç per sentir les seves dolces paraules i sentir com m'acaricia i em fica els llençols des dels peus fins al cap, ens donem les Bones nits i n'ix per la porta, la meva mare un dia va escoltar el soroll de la porta i va vindre a la meva habitació, "has tancat la porta Marta?" li vaig dir que era la besàvia però ella no em creia, em vaig posar a plorar, va tancat la porta i s'en va anar a la seua habitació. Després de dues setmanes escoltant la meva mare la porta de l'habitació va decidir pujar a la meva habitació mitja hora mes prompte, jo estava parlant amb la besàvia però la mare em va vore parlant sola mirant una cadira enfront meva. La mare va quedar-se contant-me el conte amb la meva "besàvia", ella volia que la seva filla recordara la seva besàvia ja que per desgràcia havia mort feia tres anys per tant posava totes les nits a l'habitació de la seva filla, doncs era ella qui li comptava el conte totes les nits. Abans tan sols la figura de la besàvia era fruit de l'imaginació de Marta.

Rutines de cada any  (Per últim he elegit aquesta entrada perquè ha arribat el moment en què ja ha acabat pràcticament el curs. Aquesta entrada va ser escrita a principis de curs i ara ja estem al final del curs, se m'ha passat el temps volant...) 


http://portafoli22a16-17.blogspot.com.es/2016/10/ja-estem-octubre-qui-manava-dir-que.html
Ja estem a octubre, qui m'anava a dir que m'anaven a passar els dies volant, quasi un mes de volta a la rutina i encara no em crec que haja acabat l'estiu.
Comencem amb un repàs dels cursos anteriors oració coordinada cap ací, oració subordinada cap allà, els tipus de subordinades i tot el rotllo del que des de petits estem treballant, en fi tants anys repassant les mateixes coses que a la fi ja m'he acostumat.


Durant aquests anys he aprés a escriure i a parlar valencià d'una manera més perfeccionista encara que he de millorar moltes coses i he d'aprendre moltes coses sobre aquesta llengua tan interessant per mi. M'agradaria felicitar als meus professors de valencià durant tants anys d'escola especialment a F.R el qual, durant dos anys que he tingut el plaer de tindre com a professor meu, m'ha ensenyat mitjançant el seu amor que transmet sobre aquesta llengua, l'entusiasme llegint poemes que el valencià és una llengua amb molta riquesa tant gramatical com divertida i social. Gràcies de cor.